17 de febrer 2020, La Vanguardia. <\/i>Art\u00edcle de Josep Soler, director general d’IEF<\/p>\n
Si hagu\u00e9ssim de buscar un animal responsable del coronavirus, errar\u00edem apuntant al pangol\u00ed, l’estrany i pel que sembla suculent mam\u00edfer amb escates. Ens trobem m\u00e9s aviat davant un altre animal, un \u201ccigne negre\u201d en l’accepci\u00f3 de Nassim Taleb en el seu llibre del mateix t\u00edtol del 2007.<\/p>\n
Els cignes negres, i en aquest cas l’aparici\u00f3 del 2019-nCoV, s\u00f3n esdeveniments impredictibles, d’un impacte rellevant en l’economia, i que, despr\u00e9s de succeir, ens entossudim a explicar-los de manera retrospectiva com si haguessin estat predictibles.<\/p>\n
L’aparici\u00f3 d’un cigne negre m\u00e9s (la hist\u00f2ria n’est\u00e0 farcida) ens demostra de quina manera ens equivoquem quan intentem predir els fets a partir del que ens pensem que sabem. En definitiva, l’error que comporta tanta predicci\u00f3 v\u00e0cua a partir de tot el que desconeixem del que pot passar. En aix\u00f2, en el sector financer som alumnes avantatjad\u00edssims.<\/p>\n
De quina manera l’economia i els mercats financers es veuran afectats per aquest esdeveniment impredictible tan important (amb m\u00e9s de 1.400 morts i 65.000 contagiats) i qu\u00e8 voldrem explicar retrospectivament? Fins ara els epidemi\u00f2legs dubten de l’abast final de l’expansi\u00f3 del virus. Els referents\u00a0 que tenen s\u00f3n de circumst\u00e0ncies diferents a les actuals. El SARS de 2002-2003 tamb\u00e9 es va originar a la Xina, per\u00f2 ens d\u00f3na poques pistes sobre quin ser\u00e0 ara l’afectaci\u00f3 econ\u00f2mica final del coronavirus, ja que llavors la Xina representava nom\u00e9s el 4% del PIB mundial i ara el 17%. No sols aix\u00f2: ara el m\u00f3n est\u00e0 molt m\u00e9s globalitzat i la potencialitat d’expansi\u00f3 del virus \u00e9s molt m\u00e9s gran. Per exemple, el tr\u00e0nsit aeri s’ha gaireb\u00e9 triplicat des de l’any 2002 (1.600 milions de viatgers) fins als 4.500 milions del 2019.<\/p>\n
Si la progressi\u00f3 del contagi es mou dins dels par\u00e0metres seguits fins ara, els efectes directes seran la reducci\u00f3 d’activitat a la Xina, que ja preocupava per l’endeutament elevat i per la frenada del creixement, i que podria perdre m\u00e9s d’un punt o punt i mig del seu PIB, i potser dues d\u00e8cimes a Occident, o molt m\u00e9s si la situaci\u00f3 empitjora. \u00c9s inevitable que es freni l’activitat d’alguns sectors i que es retardin algunes decisions d’inversi\u00f3 o b\u00e9 que es traslladin les mesures preventives i pal\u00b7liatives (a la Xina els hospitals es fan en 15 dies per\u00f2 no es fan de franc). El m\u00e9s sorprenent, atesa la incertesa causada pel coronavirus o la hist\u00e8ria que ha patit el MWC fins que s’ha cancel\u00b7lat, \u00e9s el comportament de les borses. Del 21 al 27 de gener hi ha hgut unes baixades m\u00ednimes i fins i tot hi ha hagut pujades des d’aleshores. Sabem\u00a0 com s\u00f3n de sensibles els mercats financers davant el desconegut o davant de qualsevol risc no avaluable. AIx\u00f2 no s’est\u00e0 considerant aix\u00ed i no concorda gens amb les grans empreses que han fugit espaorides del Mobile. Qu\u00e8 \u00e9s, doncs, el que desconeixem i ha produ\u00eft aquesta clara disson\u00e0ncia?<\/p>\n
Els biaixos cognitius dels agents econ\u00f2mics i els financers poden magnificar o minimitzar els riscos i fer que els cignes negres siguin encara m\u00e9s foscos o es tornin blancs. El que no \u00e9s l\u00f2gic s\u00f3n uns mercats tranquils, fins i tot optimistes, i un esdeveniment empresarial cancel\u00b7lat per un pessimisme excessiu.<\/p>\n