8 de mar\u00e7, L’Econ\u00f2mic. Article de Josep Soler, director general d’IEF<\/i><\/p>\n
Ja fa quasi tres setmanes publicava un article (perdonin l\u2019autocita) en qu\u00e8 expressava la meva estupefacci\u00f3 per la falta de reacci\u00f3 inicial de les borses mundials a l\u2019epid\u00e8mia del Covid-19. I seguia perplex del retard en reaccionar, fins que el dijous 20 de febrer es va iniciar una forta davallada en els mercats d\u2019accions que va arribar al seu punt \u00e0lgid de quasi -15% al final d\u2019aquest febrer, i de la qual podrien trigar a recuperar-se. Amb una certa dilaci\u00f3, la hist\u00e8ria ha estat com sempre, per\u00f2, la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica de la covardia i la por innates d\u2019inversors i agents borsaris.<\/p>\n
En els darrers mesos hem tractat d\u2019explicar en aquesta mateixa secci\u00f3 de L\u2019Econ\u00f2mic que l\u2019economia mundial es trobava en una expansi\u00f3 en desacceleraci\u00f3 amena\u00e7ada per uns riscos importants d\u2019empitjorament que hem citat i comentat \u00e0mpliament: tensions geopol\u00edtiques, guerres comercials, sobreendeutament desbordat en molts pa\u00efsos i, per tant, riscos de solv\u00e8ncia, etc. Haur\u00edem pogut fer tamb\u00e9 refer\u00e8ncia a la probabilitat de trobar-nos un cigne negre com el coronavirus arraulit en qualsevol rac\u00f3, per\u00f2, per definici\u00f3, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una d\u2019aquestes aus \u00e9s impredictible, decidida a arru\u00efnar totes les estimacions que amb tanta pompositat genera el mateix sector financer, com ha succe\u00eft en aquest cas. Poques circumst\u00e0ncies sobrevingudes podrien respondre d\u2019una manera m\u00e9s n\u00edtida al terme i a la teoria elaborada per Nassim Taleb que aquest virus no l\u2019esperava ning\u00fa (no facin cas dels \u201cjo ja ho sabia\u201d), ara tothom el voldria explicar, i t\u00e9 un impacte fort en l\u2019economia, els mercats i les nostres vides personals.<\/p>\n
A aquests impactes far\u00e0 refer\u00e8ncia la resta d\u2019aquest article basant-nos exclusivament en el que \u00e9s conegut fins ara i el que podria passar si tot empitjor\u00e9s fruit de la consolidaci\u00f3 d\u2019una pand\u00e8mia i sobretot si segu\u00edssim actuant amb el punt d\u2019hist\u00e8ria i irresponsabilitat actuals.<\/p>\n
En primer lloc, per a l\u2019economia en general. L\u00f2gicament, els majors impactes recauran en l\u2019economia xinesa i dels pa\u00efsos on s\u2019est\u00e0 produint m\u00e9s incid\u00e8ncia de l\u2019epid\u00e8mia. En tot cas, cada dia veiem amb m\u00e9s claredat que les interrelacions que genera l\u2019economia global acabaran fent arribar els impactes a gaireb\u00e9 tot arreu. Espanya i en particular Catalunya tenen economies francament sensibles en els sectors econ\u00f2mics m\u00e9s afectats: turisme, transport, lleure, comer\u00e7 i manufactures basades en subministres globalitzats. Podem perdre almenys un trimestre de creixement i, per tant, llocs de treball i generaci\u00f3 d\u2019inversi\u00f3, que esperar\u00e0 temps millors. Potser, com diuen alguns, fins a la calor de l\u2019estiu o preestiu, que hauria de representar el final dels pitjors efectes nocius del Covid-19. Els pressupostos catalans i espanyols nonats, elaborats sota un escenari macroecon\u00f2mic determinat, haurien, per pura l\u00f2gica, de ser revisats. Ja ho estan sent els de moltes entitats privades. Ni la recaptaci\u00f3 impositiva ser\u00e0 la mateixa que es preveia fa dos mesos, ni probablement les prioritats de despesa poden quedar sense tocar. La magnitud de la necessitat de canvis l\u2019anirem veient en les properes setmanes, per\u00f2 amb el que ja sabem ara exigiria ajustaments dr\u00e0stics. Sembla un punt fr\u00edvol, tenint en compte el que est\u00e0 passant, debatre sobre unes d\u00e8cimes percentuals de creixement en el pressupost de cultura, per\u00f2 potser n\u2019hi ha que s\u2019han posat la mascareta antivirus als ulls.<\/p>\n
Per als mercats de capitals tenim els efectes directes derivats de caigudes de beneficis en empreses i tamb\u00e9 els provocats per la fugida de capitals i estalvis cap a la seguretat (existeixen actius segurs?), els originats per l\u2019efecte pobresa en inversors que implica retirada dels mercats a deshora i menys consum i inversi\u00f3, i sobretot per la por que generen en molts inversors els n\u00fameros vermells, tot i que ells contribueixen a amplificar-los. Tant els mercats com l\u2019economia confronten la patacada amb un esc\u00e0s potencial d\u2019actuaci\u00f3 en pol\u00edtica monet\u00e0ria i fiscal. Dilluns passat, la FED va baixar mig punt els tipus d\u2019inter\u00e8s, i els mercats van tenir mitja hora de recuperaci\u00f3 abans de tornar a caure en el pessimisme i les baixades. Per fer injeccions pressupost\u00e0ries, tampoc anem sobrats, ateses les muntanyes de deute que tenim acumulades i la l\u00f2gica prevenci\u00f3 a augmentar notablement els d\u00e8ficits p\u00fablics.<\/p>\n
Finalment, per tots nosaltres. De ben segur restriccions de moviments, malestar general per la caiguda econ\u00f2mica (i per tant en consum i en ocupaci\u00f3, en magnitud encara incerta), inquietud -justificada o no- per la mateixa malaltia, per\u00f2 potser una possibilitat que els populismes a\u00efllacionistes rampants es vagin enfonsant per l\u2019obvietat que en ocasions com aquesta calgui m\u00e9s cooperaci\u00f3, i no menys, a escala europea i internacional. En tot cas, continuar\u00e0.<\/p>\n