17 de mar\u00e7 de 2020. El M\u00f3n. Entrevista a Josep Soler, director general d’IEF<\/i><\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019evident crisi sanit\u00e0ria desencadenada pel CoV-19, i tamb\u00e9 de la crisi pol\u00edtica entre el Govern catal\u00e0, partidari de confinar Catalunya des de fa dies per evitar l\u2019expansi\u00f3 del virus, i el govern espanyol, que ha pres el control de les compet\u00e8ncies en salut, seguretat i transport declarant l\u2019estat d\u2019alarma, l\u2019impacte econ\u00f2mic del coronavirus \u00e9s, cada dia que passa, m\u00e9s profund. \u00c9s dif\u00edcil de preveure com de profunda ser\u00e0 la recessi\u00f3 que vindr\u00e0, per\u00f2 la p\u00e8rdua de milers de llocs de treball, el tancament d\u2019empreses i la frenada del consum i la producci\u00f3 ja s\u00f3n inevitables. De tot plegat en parlem amb l\u2019economista Josep Soler, director general de l\u2019Institut d\u2019Estudis Financers.<\/p>\n
L\u2019Estat espanyol ha decretat el tancament de les seves fronteres 48h despr\u00e9s de decretar l\u2019estat d\u2019alarma. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques tindr\u00e0 aquest tancament, que se suma a l\u2019anunci de la UE de tancar les seves fronteres exteriors?<\/strong><\/p>\n Hi haur\u00e0 un impacte, s\u00ed, per\u00f2 si amb aquestes mesures s\u2019aconsegueix pal\u00b7liar una mica els efectes sobre el sistema sanitari i els seus recursos, econ\u00f2micament la recessi\u00f3 ser\u00e0 una mica m\u00e9s suau. Per\u00f2 jo crec que ja podem dir que caurem en una recessi\u00f3. Un trimestre, dos trimestres, tres trimestres amb creixement negatiu? En aquests moments no tenim prou elements per determinar-ho.<\/p>\n Qu\u00e8 implicar\u00e0 aquesta recessi\u00f3 per a l\u2019economia real?<\/strong><\/p>\n El que \u00e9s segur \u00e9s que perdrem molts llocs de treball, una reducci\u00f3 de l\u2019activitat industrial i una caiguda molt important de la inversi\u00f3, i tots els efectes que tindr\u00e0 tot aix\u00f2: crisi al sector p\u00fablic perqu\u00e8 la recaptaci\u00f3 impositiva caur\u00e0, la demanda patir\u00e0 una gran frenada i tamb\u00e9 l\u2019oferta.<\/p>\n Quant de temps es necessita perqu\u00e8 l\u2019economia es recuperi d\u2019aquesta recessi\u00f3 de dos o tres trimestres?<\/strong><\/p>\n Les recuperacions sempre s\u00f3n molt m\u00e9s lentes que les caigudes. Ens trobarem amb una gran caiguda de l\u2019activitat en els propers mesos, tot i que fa unes setmanes no ens pens\u00e0vem ni molt menys trobar-nos en aquest escenari. La crisi del 2008 va tenir un impacte molt fort durant dos anys i hem trigat una d\u00e8cada a recuperar-nos. Ara passar\u00e0 una mica el mateix, potser estarem sis mesos amb una crisi molt forta, de manera que dos o tres anys de recuperaci\u00f3 no ens els traur\u00e0 ning\u00fa. \u00c9s molt dif\u00edcil pensar en recuperacions que no siguin quatre o cinc vegades el temps de crisi. Recuperar la confian\u00e7a i la tranquil\u00b7litat \u00e9s molt dur, primer has de curar ferides i que les empreses tornin a ser solvents.<\/p>\n Tant Catalunya com l\u2019Estat estan pendents d\u2019aprovar els seus pressupostos. El coronavirus obliga a una revisi\u00f3 dels projectes?<\/strong><\/p>\n No t\u00e9 el m\u00e9s m\u00ednim sentit aprovar uns pressupostos pensats abans d\u2019aquesta crisi. tothom ha d\u2019entendre que estan basats en unes hip\u00f2tesis des creixement que no tenen res a veure amb l\u2019escenari que tindrem a partir d\u2019ara. Es donava per fet un creixement d\u2019entre un 1,5% i un 2%, una previsi\u00f3 que en aquests moments \u00e9s absolutament impensable. Els pressupostos tenien unes prioritats de despesa que ja no encaixen en el moment actual, perqu\u00e8 hi haur\u00e0 sectors que patiran molt m\u00e9s que altres, molta gent perdr\u00e0 el seu lloc de treball i s\u2019haur\u00e0 d\u2019intentar pal\u00b7liar els efectes. Els pressupostos espanyols i catalans estaven basats en la previsi\u00f3 de recuperaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3, i per tant, podien preveure un augment de la despesa per a determinades prestacions. Sabent segur que caur\u00e0 l\u2019activitat i l\u2019oferta i la demanda, el m\u00e9s l\u00f2gic \u00e9s intentar que no torni a passar com amb la crisi del 2008, en qu\u00e8 qui va pagar la crisi van ser els aturats, sobretot d\u2019una certa edat, i els joves. En aquests moments, voler aprovar uns pressupostos pre-coronavirus, que no responen a la nova realitat, em semblaria una gran ximpleria molt important.<\/p>\n Ha parlat de crisi del sector p\u00fablic per una reducci\u00f3 en les previsions d\u2019ingressos per la via dels impostos, a la qual s\u2019hi ha de sumar m\u00e9s despesa sanit\u00e0ria i ajudes per als sectors perjudicats. Amb un estat totalment endeutat, els l\u00edmits d\u2019endeutament de la UE salten pels aires?<\/strong><\/p>\n En aquestes circumst\u00e0ncies d\u2019emerg\u00e8ncia a tot Europa, hi haur\u00e0 una relaxaci\u00f3 de la disciplina pressupost\u00e0ria, aix\u00f2 ja est\u00e0 clar. Els tractats de la UE especifiquen que quan hi hagi motius absolutament excepcionals, i el coronavirus ho \u00e9s, es podr\u00e0 relaxar la disciplina pressupost\u00e0ria. Per\u00f2 en aquests moments el problema no \u00e9s acumular uns d\u00e8ficits molt m\u00e9s alts. \u00c9s molt normal que en aquests moments ens plantegem incrementar el d\u00e8ficit, perqu\u00e8 necessitem fer una pol\u00edtica anticrisi que implicar\u00e0 una intervenci\u00f3 en despesa per part de l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n I quin \u00e9s el problema, al seu entendre?<\/strong><\/p>\n El que no era tan l\u00f2gic, i alguns ho advert\u00edem i ens tractaven de reaccionaris, \u00e9s que si creixia l\u2019economia no aprofit\u00e9ssim per no generar m\u00e9s d\u00e8ficit. \u00c9s a dir, hav\u00edem de reservar la munici\u00f3 per quan la necessit\u00e9ssim. Ara \u00e9s inevitable que ens passem de d\u00e8ficit perqu\u00e8 cal incentivar l\u2019economia, per\u00f2 el drama \u00e9s no haver fet els deures abans.<\/p>\n La Xina ha tornat a reactivar-se, tot just quatre mesos despr\u00e9s que es detect\u00e9s el primer cas de coronavirus. Per\u00f2 l\u2019economia europea no \u00e9s ni tan forta ni t\u00e9 uns creixements com la xinesa. Ser\u00e0 la que m\u00e9s patir\u00e0?<\/strong><\/p>\n L\u2019economia xinesa, tot i estar t\u00e8cnicament en un fre econ\u00f2mic, creixia entre un 7% i un 8% anual, i encara que ara creixi la meitat, ser\u00e0 un creixement positiu important. Als EUA, l\u2019economia creixia a una taxa el doble que Europa, si per un punt o dos de creixement, probablement no entrar\u00e0 en recessi\u00f3 com s\u00ed far\u00e0 Europa. De fet, \u00e9s una economia en general m\u00e9s flexible. En certs moments pot generar m\u00e9s atur, per\u00f2 t\u00e9 una capacitat de recuperaci\u00f3 molt m\u00e9s forta. La UE, que tenia un creixement a l\u2019entorn de l\u20191%-1,5%, ho t\u00e9 molt m\u00e9s f\u00e0cil per entrar en creixement negatiu. A Europa l\u2019impacte del coronavirus ser\u00e0 m\u00e9s forta, no \u00e9s perqu\u00e8 Europa hagi fracassat en la lluita contra el coronavirus i la Xina no, sin\u00f3 perqu\u00e8 ja era una economia m\u00e9s envellida.<\/p>\n Cal intervenir m\u00e9s, en pol\u00edtica monet\u00e0ria per pal\u00b7liar els efectes?<\/strong><\/p>\n En pol\u00edtica monet\u00e0ria encara tenim un problema m\u00e9s gros que en pol\u00edtica fiscal. Hem abusat molt de la pol\u00edtica monet\u00e0ria. Tenim uns tipus d\u2019inter\u00e8s baix\u00edssims, es poden baixar una mica m\u00e9s i fins i tot es poden posar en negatiu, per\u00f2 el marge \u00e9s escass\u00edssim. Pel que fa a mesures de pol\u00edtica monet\u00e0ria no tradicionals, el Banc Central Europeu encara estava comprant deute i obligacions privades a manta. I ha anunciat que encara en comprar\u00e0 m\u00e9s.<\/p>\n S\u2019ho pot permetre? Perqu\u00e8 al final, acumula deute, que alg\u00fa haur\u00e0 de pagar en algun moment.<\/strong><\/p>\n S\u2019ho pot permetre relativament. Efectivament, \u00e9s m\u00e9s deute que alg\u00fa haur\u00e0 de pagar en un futur, per tant, no podem dir molt alegrement que hi hagi marge. Amb uns tipus d\u2019inter\u00e8s ja tan baixos, la capacitat per animar l\u2019economia \u00e9s molt esc\u00e0s. L\u2019economia ja estava molt dopada, \u00e9s dif\u00edcil dopar-la massa m\u00e9s. Ens podem inventar alguna cosa m\u00e9s, per\u00f2 el que hem de fer davant d\u2019aquesta crisi de demanda, perqu\u00e8 la gent no consumir\u00e0, i tamb\u00e9 una crisi d\u2019oferta, perqu\u00e8 hi ha talls de producci\u00f3, \u00e9s intentar que la pilota no es faci m\u00e9s grossa.<\/p>\n T\u00e9 cap recepta en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n Intentant que, com a m\u00ednims els bancs, que tenien encara for\u00e7a porqueria en els seus balan\u00e7os, no generin una crisi financera i que puguin donar cr\u00e8dit a les pimes amb dificultats i als seus clients. Hem d\u2019insuflar tranquil\u00b7litat als bancs, per\u00f2 no pas per salvar els bancs, sin\u00f3 per salvar els clients dels bancs, tant privats com corporatius. Desgraciadament, en aix\u00f2 tampoc no hem fet els deures. Europa est\u00e0 finan\u00e7ada fonamentalment per bancs, als EUA est\u00e0 m\u00e9s equilibrat entre finan\u00e7ament de mercats, de fons d\u2019inversi\u00f3 i bancs. Amb l\u2019anterior crisi els bancs van tancar l\u2019aixeta i van generar encara m\u00e9s crisi, i ara ens trobem davant d\u2019una altra situaci\u00f3 sense una alternativa al cr\u00e8dit bancari, i per tant, no hi ha m\u00e9s remei que insuflar liquiditat als bancs perqu\u00e8 no caiguin moltes empreses que estan finan\u00e7ades pels bancs.<\/p>\n Aquesta liquiditat l\u2019han d\u2019injectar els estats?<\/strong><\/p>\n El BCE, i els governs donant avals i garanties als bancs.<\/p>\n Cal explicar b\u00e9 als ciutadans per qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019ajudar els bancs, perqu\u00e8 pot pensar que l\u2019Estat torna a salvar els bancs, amb grans beneficis econ\u00f2mics malgrat tot, i deixa desemparat el treballador.<\/strong><\/p>\n A la ciutadania se li va explicar malament el rescat dels bancs amb la crisi. Als banquers se\u2019ls ha de demanar responsabilitats per la gesti\u00f3 que van fer dels bancs, per\u00f2 si se\u2019ls hagu\u00e9s deixat caure, els depositants, sobretot els petits depositants, haurien tingut molts problemes, igual que els aut\u00f2noms i les empreses petites, que haurien vist tallat en sec el seu cr\u00e8dit, perqu\u00e8 a Europa no hi havia una alternativa al finan\u00e7ament bancari. Alerta, salvar els bancs \u00e9s salvar l\u2019economia real, perqu\u00e8 no hem fet els deures per restar import\u00e0ncia al sistema bancari com a prestador de cr\u00e8dit. Sigui com sigui, encara hi ha inc\u00f2gnites que venen del tema sanitari.<\/p>\n