15 d’abril, La Vanguardia. Article de Josep Soler, director general d’IEF<\/i><\/p>\n
Hem viscut en les \u00faltimes setmanes les jornades bors\u00e0ries amb majors alces i baixes en d\u00e8cades. Aquesta volatilitat desmesurada s’ha decantat amb claredat cap als retrocessos fins assolir en alguns moments p\u00e8rdues de capitalitzaci\u00f3 de m\u00e9s d’un ter\u00e7 en relaci\u00f3 amb inicis de febrer, quan pens\u00e0vem encara que la dimensi\u00f3 d’aquesta crisi no tindria la magnitud a la qual ara ja sabem que ens enfrontem en els pr\u00f2xims mesos, potser anys.<\/p>\n
La borsa \u00e9s un predictor econ\u00f2mic molt deficient. Aparenta moure\u2019s segons les expectatives sobre l’esdevenir econ\u00f2mic i, en particular, sobre els futurs resultats empresarials. Si en condicions normals aquestes expectatives ja estan molt alterades per les alternatives inversores en altres actius, pels sentiments subjectius o biaixos dominants, o per temors a que determinats esdeveniments trenquin l’estabilitat; a hores d’ara, davant el desconeixement de la profunditat final tant de la pand\u00e8mia del Covid-19 com de la seva derivada econ\u00f2mica, la borsa no pot sin\u00f3 sobrereaccionar i establir una traject\u00f2ria d\u2019absurda volatilitat. Hem vist grans empreses que perdien en dues setmanes dues terceres parts del seu preu borsari o en una mateixa setmana, alces del 15% i caigudes del 20% en dies consecutius. Reflectien aquests moviments alguna cosa que tingui remotament relaci\u00f3 amb el valor de la companyia? Per descomptat que no, sigui el que sigui aquest valor.<\/p>\n
En els moments m\u00e9s \u00e0lgids de l’hecatombe bors\u00e0ria i si hagu\u00e9ssim d’atribuir les diverses responsabilitats de la caiguda, es podria apuntar que la baixada de preus entre el 30 i 40% respon a quatre grans motius, potser amb pesos relatius diferents per\u00f2 rellevants. En primer lloc, a l’aturada econ\u00f2mica ia la subseg\u00fcent caiguda de resultats de les empreses cotitzades, que ara ja percebem amb claredat. Seria la translaci\u00f3 a la borsa de la reducci\u00f3 del PIB en un 10% que ara molt temptativament estima el mercat. En segon lloc, a aquesta davallada efectiva i atribu\u00efble a la crisi, se li afegeixen els ajustos selectius per certa sobrevaloraci\u00f3 pr\u00e8via generada per l’abund\u00e0ncia d’estupefaents monetaris sota els quals viv\u00edem (i seguirem vivint) i pels derivats del simultani col\u00b7lapse del petroli via l\u2019enfrontament R\u00fassia\/OPEP. Les empreses m\u00e9s endeutades i dopades, i les petrol\u00edferes, han impulsat un major descens dels \u00edndexs. La tercera culpabilitat cal atribuir-la al p\u00e0nic i la hist\u00e8ria que es magnifiquen en crisi i recessions, com les bombolles sobreoptimistes accentuen les alces en els moments d’expansi\u00f3. Haver resistit a la por \u00e9s el primer que es premiar\u00e0 quan s’esvaeixi la incertesa ara dominant.<\/p>\n
Finalment, i especialment rellevant en aquesta crisi no nom\u00e9s econ\u00f2mica sin\u00f3 sobretot sanit\u00e0ria, pesa la desconfian\u00e7a en les administracions, en els organismes supranacionals, en les autoritats monet\u00e0ries i, potser ara m\u00e9s que mai, en l’entramat institucional i en els valors socials; en definitiva els dubtes sobre la nostra forma de vida.<\/p>\n