Aquesta setmana The Economist<\/i> titulava una not\u00edcia amb \u00abLa inflaci\u00f3 americana: un fenomen global o un mal de cap creat per nosaltres?\u00bb i afegia que \u00abNo est\u00e0 b\u00e9 negar que els est\u00edmuls fiscals i monetaris han ajudat a causar el problema\u00bb. Cal subratllar que l’\u00edndex de preus al consum (IPC) nord-americ\u00e0 va aconseguir el 6,2% el mes d’octubre passat, la pitjor dada des de l’any 1990. A m\u00e9s, la inflaci\u00f3 subjacent, \u00e9s a dir excloent els elements m\u00e9s vol\u00e0tils com l’energia i els aliments sense elaborar, va ser del 4,6%. Xifres, sens dubte alarmants, que conviden a pensar que la inflaci\u00f3 podria no tenir un car\u00e0cter transitori. Per part seva, a Espanya, l’IPC general segueix els passos de l’\u00edndex als Estats Units, arribant al 5,4% el passat octubre.<\/p>\n
A aquesta situaci\u00f3 inflacionista se li uneix que els tipus d’inter\u00e8s estan en nivells molt baixos, inclusivament negatius, amb el que la retribuci\u00f3 real per l’estalvi \u00e9s negativa, i molt inferior a la inflaci\u00f3, penalitzant aix\u00ed als estalviadors. L’estalvi i la generaci\u00f3 de patrimoni, que des de l’IEF considerem que ha de ser diversificat -immobles, accions, bons, divises…-, s\u00f3n necessaris perqu\u00e8 els individus i les fam\u00edlies disposin de seguretat financera futura, m\u00e9s si tenim en consideraci\u00f3 que, \u00faltimament, les crisi -financera\/immobili\u00e0ria i Covid- han succe\u00eft una rere l’altra-. L’estalvi no evita que hi hagi situacions complicades, per\u00f2 afavoreix que puguem afrontar-les.<\/p>\n
Aquesta conjuntura inflacionista i de penalitzaci\u00f3 de l’estalvi, que afavoreix l’endeutament i la despesa, podria comen\u00e7ar frenar-se si, tant el Banc Central Europeu com el nord-americ\u00e0 (Fed), pugessin els tipus d’inter\u00e8s i disminu\u00efssin els est\u00edmuls monetaris. En aquest sentit, els experts de l’IEF considerem que la recepta de pujar tipus \u00e9s factible per a controlar la inflaci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s una actuaci\u00f3 amb efectes secundaris adversos com, majors c\u00e0rrecs per als endeutats i per suposat la contracci\u00f3 de l’economia.<\/p>\n
No hi haur\u00e0 soluci\u00f3 f\u00e0cil ni r\u00e0pida per als estalviadors que inverteixen amb risc esc\u00e0s, m\u00e9s que conv\u00e8ncer-se que ser\u00e0 m\u00e9s necessari que mai incorporar riscos en el nostre patrimoni invertit a la recerca d’alguna rendibilitat.<\/p>\n
Ens situem doncs en una etapa en la qual inevitablement veurem tensi\u00f3 entre els partidaris d’evitar la inflaci\u00f3 costi el que costi (el nou govern a m\u00e9s pressionar\u00e0 i els que, pel seu major d\u00e8ficit i endeutament, com Espanya, no voldran sentir parlar de cap pujada de tipus. El BCE a Europa i la Reserva Federal tindran la paraula.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquesta setmana The Economist titulava una not\u00edcia amb \u00abLa inflaci\u00f3 americana: un fenomen global o un mal de cap creat per nosaltres?\u00bb i afegia que \u00abNo est\u00e0 b\u00e9 negar que els est\u00edmuls fiscals i monetaris han ajudat a causar el problema\u00bb. Cal subratllar que l’\u00edndex de preus al consum (IPC) nord-americ\u00e0 va aconseguir el 6,2% […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":918,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[79,77],"class_list":["post-12843","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies-economiques","tag-ahorro","tag-inflacion"],"acf":[],"yoast_head":"\n