El fintech no podrà compensar les restriccions dels bancs

• El finançament alternatiu i el fintech no podran suplir la caiguda bancària provocada per la crisi de la Covid-19.
• La falta de coneixement i oferta de finançament alternatiu més la forta competència bancària són les raons de no aconseguir els objectius de la UE de generar finançament alternatiu.
• Tant els bancs com els proveïdors de finançament alternatiu, en la seva majoria, enduriran les condicions del crèdit.

Barcelona, 28 de gener de 2021. L’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb la col·laboració de la consultoria Altria Corpo ha presentat els resultats del primer baròmetre empresarial de fintech i finançament alternatiu, en el qual s’ha destacat que aquests no podran suplir la caiguda bancària provocada per la crisi de la Covid-19, que el 59% de les empreses desconeix el fintech i que el 67% no coneixen el finançament alternatiu.

En aquest sentit, l’economista i director general de l’IEF, Josep Soler, afirma que “davant les molt probables restriccions en el crèdit bancari en els propers mesos per la morositat i l’augment del risc, el finançament alternatiu fintech és encara desconegut per una majoria d’empreses i només una minoria es planteja utilitzar-lo”. A més a més, afirma que “rellançar la Unió del Mercat de Capitals a la Unió Europea que busca reforçar aquesta forma de finançament és més urgent que mai”. Una necessitat apressant, ja que el 43% de les empreses enquestades considera que li ha resultat difícil o molt difícil obtenir finançament bancari durant aquests últims 6 mesos tot i la liquiditat proporcionada amb els crèdits ICO-Covid.

Pel que fa al finançament alternatiu, cal destacar que el 42% de les empreses participants l’han utilitzat en alguna ocasió, sent el factoring, el renting i el leasing els més utilitzats. I respecte als proveïdors fintech, un 20% de les empreses han utilitzat algun cop els seus serveis en el que destaca el crowdlending. Segons Eloi Noya, director general d’Altria Corpo, “el baròmetre ha revelat un coneixement relatiu d’instruments de finançament alternatiu, i un ús menor, però amb perspectives de creixement”.

Tot això, en un escenari a futur en el qual un 70% de les empreses tenen previst buscar finançament amb força o molta probabilitat i on un 84% de les empreses creuen que l’accés al finançament s’endurirà. Una situació que segons Noya s’agreujarà perquè “la concessió de crèdits a les empreses es restringirà molt per part dels bancs, després de l’esforç que van realitzar en el 2020”, i que “el finançament alternatiu hauria de substituir almenys en part aquestes necessitats de crèdit empresarial, però això en el curt termini no succeirà”.

Un context que agafa força davant les previsions que indiquen que, encara que tant els bancs com els proveïdors de finançament alternatiu, en la seva majoria, enduriran les condicions del crèdit, un 90% dels bancs preveuen pujar els tipus d’interès a diferència dels proveïdors de finançament alternatiu, on un 61% d’aquests afirmen que els mantindran estables.

Per acabar, s’ha destacat el fet que la raó per la qual el finançament alternatiu no ha crescut en aquests últims anys al nivell que pretenia la Unió Europea amb la Capital Markets Union són la falta de coneixement del finançament alternatiu i la forta competència del sistema bancari.