Dia Mundial de l’Estalvi

Era el 31 d’octubre de 1924 quan el professor Filippo Ravizza va instituir el Dia Universal de l’Estalvi després de finalitzar el primer Congrés de l’Estalvi, que es va celebrar a la ciutat italiana de Milà. Aquell esdeveniment organitzat en els inicis del segle XX va centrar el seu interès en l’organització i legislació de les caixes d’estalvi. Actualment, el Dia Mundial de l’Estalvi posa el focus a conscienciar a la ciutadania de la importància de generar estalvi, el qual ens permet solucionar problemes econòmics futurs, cobrir emergències de tota mena i invertir i gastar en béns i serveis desitjats sense la necessitat d’endeutar-se.

Fins aquí una mica d’hemeroteca i de recordar els objectius principals de l’estalvi, una història bonica que xoca amb la situació present. En concret, des de l’Institut d’Estudis Financers, identifiquem tres alertes relacionades amb l’estalvi.

La primera està relacionada amb la lluita per frenar el canvi climàtic, que exigeix inversions que, al seu torn, requereixen de volums addicionals d’estalvi, que no existeixen i urgeix incentivar.

La segona alerta fa referència al mal sofert pels petits estalviadors durant els últims 12 anys, els quals han viscut una repressió financera amb tipus d’interès negatius o nuls.

Finalment, la tercera es fonamenta en què Espanya ha desaprofitat una gran part de l’estalvi acumulat fruit de l’escàs risc assumit per les famílies, les quals tenen un 70% del seu estalvi en productes amb riscos mínims com els dipòsits, entre altres.

En definitiva, el concepte i aplicació de l’estalvi requereix de “donar-li la volta al mitjó” per a així canviar el seu paradigma actual.