El pangolí, el cigne negre i les borses
17 febrer, 2020
17 de febrer 2020, La Vanguardia. Artícle de Josep Soler, director general d’IEF
Si haguéssim de buscar un animal responsable del coronavirus, erraríem apuntant al pangolí, l’estrany i pel que sembla suculent mamífer amb escates. Ens trobem més aviat davant un altre animal, un “cigne negre” en l’accepció de Nassim Taleb en el seu llibre del mateix títol del 2007.
Els cignes negres, i en aquest cas l’aparició del 2019-nCoV, són esdeveniments impredictibles, d’un impacte rellevant en l’economia, i que, després de succeir, ens entossudim a explicar-los de manera retrospectiva com si haguessin estat predictibles.
L’aparició d’un cigne negre més (la història n’està farcida) ens demostra de quina manera ens equivoquem quan intentem predir els fets a partir del que ens pensem que sabem. En definitiva, l’error que comporta tanta predicció vàcua a partir de tot el que desconeixem del que pot passar. En això, en el sector financer som alumnes avantatjadíssims.
De quina manera l’economia i els mercats financers es veuran afectats per aquest esdeveniment impredictible tan important (amb més de 1.400 morts i 65.000 contagiats) i què voldrem explicar retrospectivament? Fins ara els epidemiòlegs dubten de l’abast final de l’expansió del virus. Els referents que tenen són de circumstàncies diferents a les actuals. El SARS de 2002-2003 també es va originar a la Xina, però ens dóna poques pistes sobre quin serà ara l’afectació econòmica final del coronavirus, ja que llavors la Xina representava només el 4% del PIB mundial i ara el 17%. No sols això: ara el món està molt més globalitzat i la potencialitat d’expansió del virus és molt més gran. Per exemple, el trànsit aeri s’ha gairebé triplicat des de l’any 2002 (1.600 milions de viatgers) fins als 4.500 milions del 2019.
Si la progressió del contagi es mou dins dels paràmetres seguits fins ara, els efectes directes seran la reducció d’activitat a la Xina, que ja preocupava per l’endeutament elevat i per la frenada del creixement, i que podria perdre més d’un punt o punt i mig del seu PIB, i potser dues dècimes a Occident, o molt més si la situació empitjora. És inevitable que es freni l’activitat d’alguns sectors i que es retardin algunes decisions d’inversió o bé que es traslladin les mesures preventives i pal·liatives (a la Xina els hospitals es fan en 15 dies però no es fan de franc). El més sorprenent, atesa la incertesa causada pel coronavirus o la histèria que ha patit el MWC fins que s’ha cancel·lat, és el comportament de les borses. Del 21 al 27 de gener hi ha hgut unes baixades mínimes i fins i tot hi ha hagut pujades des d’aleshores. Sabem com són de sensibles els mercats financers davant el desconegut o davant de qualsevol risc no avaluable. AIxò no s’està considerant així i no concorda gens amb les grans empreses que han fugit espaorides del Mobile. Què és, doncs, el que desconeixem i ha produït aquesta clara dissonància?
Els biaixos cognitius dels agents econòmics i els financers poden magnificar o minimitzar els riscos i fer que els cignes negres siguin encara més foscos o es tornin blancs. El que no és lògic són uns mercats tranquils, fins i tot optimistes, i un esdeveniment empresarial cancel·lat per un pessimisme excessiu.
