IEF Market Forecast, 9a edició: previsions dels mercats financers a curt termini

• Jordi Martret, economista expert en inversions, ha destacat que el cicle econòmic que estem vivint és atípic. L’arribada de la pandèmia, la postcrisi i la guerra a Ucraïna s’han traduït en un canvi de cicle que està afectant directament a les inversions, tant a curt com a llarg termini
• Bas Fransen, director de Capital Markets a Caixa d’Enginyers, ha explicat que la renda fixa aporta una informació més fiable que la renda variable sobre el que pensen els mercats a curt termini

L’Institut d’Estudis Financers (IEF) ha celebrat la novena edició de l’IEF Market Forecast. Bas Fransen, director de Capital Markets a Caixa d’Enginyers, Jordi Martret, director d’inversions a Norz Patrimonia, Jaume Puig, director general de GVC Gaesco, i Luis Torras, director d’EDM, col·laborador de l’IEF i moderador de la sessió, han estat els encarregats d’analitzar la situació macroeconòmica actual, les previsions, les tendències i les millors oportunitats d’inversió pel segon semestre de 2023.

Jaume Puig ha volgut remarcar la importància de la inflació subjacent, la que més preocupa ara mateix als experts financers i econòmics. El ponent ha destacat que en l’actualitat, la inflació subjacent es troba controlada, però en uns valors molt elevats, perquè el Banc Central Europeu ha actuat tard. De fet, l’expert ha reconegut que encara no sabem si aquesta inflació ha arribat al seu màxim o si ha de continuar creixent, de forma més moderada, durant el segon semestre de 2023. Això sí, Puig ha assegurat que els tipus d’interès màxims es veuran durant la resta d’any i que durant el 2024 i el 2025 haurien de començar a baixar. L’analista financer ha explicat que “el gran dubte dels mercats financers gira al voltant dels tipus d’interès a llarg termini”.

Per la seva banda, Jordi Martret ha repassat el complex escenari macroeconòmic. Martret considera que el més probable és que la Reserva Federal (FED) no continuï apujant els tipus d’interès. Malgrat les advertències de Powell, la FED té poc marge per apujar més els tipus i, en tot cas, la pujada màxima addicional seria de 0,25 punts bàsics.

Martret ha destacat el caràcter atípic de l’actual cicle econòmic, trastocat pels efectes de la pandèmia i l’agressivitat de les polítiques monetàries i fiscals o la guerra a Ucraïna. Tot això s’ha traduït en un canvi de cicle que està afectant directament a les inversions, tant a curt com a llarg termini. L’exemple més clar d’aquesta problemàtica es troba, tal com reconeix Martret, que el sector manufacturer i el sector serveis tendeixen a convergir, però en aquest cas el primer d’ells es troba en contracció econòmica, mentre que el segon es troba en expansió.

Bas Fransen ha emfatitzat, durant la seva exposició, que el 2022 va ser un any molt complicat pel mercat de bons, el pitjor que es recorda. La inflació i la pujada de tipus d’interès, tan ràpida en el temps i agressiva per les circumstàncies, han perjudicat aquest mercat. No obstant això, el ponent ha remarcat que “les lletres del tresor són les inversions més rendibles a curt termini” en aquest 2023. Tenint en compte la situació dels bons i els factors que els envolten, invertir en aquests valors de renda fixa a curt termini sembla la millor solució mentre s’analitza com evoluciona la rendibilitat dels actius a llarg termini.

Finalment, Fransen també ha valorat la situació actual dels tipus d’interès i ha assegurat que el sistema es pot mantenir en un 3%. De fet, ha destacat que la sèrie històrica evidencia que sempre s’han tingut valors positius, excepte a la darrera dècada on hem vist tipus negatius. El problema, segons apunta, és que la societat s’ha acostumat a viure en aquest mercat de tipus negatius. Tot i això, també ha explicat que els tipus d’interès han pujat tant durant els darrers mesos que les previsions indiquen que ja només poden baixar.

Actualment, la qüestió principal descansa en saber quin serà el nivell de tipus a llarg termini i quan arribarem aquest nivell.