El COP26 i el finançament de la transició energètica

La ciutat de Glasgow s’ha convertit en el centre geogràfic del debat mundial sobre la lluita contra el canvi climàtic. L’urbs escocesa acull fins al 12 de novembre la 26a Conferència de les Nacions Unides COP26 amb un objectiu principal: frenar les conseqüències de l’escalfament global.

Des de l’IEF ens preocupa, i molt, com finançar la transició energètica, factor crític per a descarbonizar les economies del món i evitar així l’emissió dels gasos d’efecte d’hivernacle, actors insignes de l’esmentat escalfament.

D’una banda, i des d’un prisma macroeconòmic, el Green Deal de la UE o Pacte Verd Europeu i els compromisos que adoptin els “titanes” del PIB global, com són els Estats Units i la Xina, constituiran elements clau per a aquest finançament. De fet, el World Economic Forum destacava en un tuit que al costat dels nord-americans estan realitzant uns primers moviments de coalició amb els 8 majors sectors econòmics responsables d’un 30% de les emissions planetàries. També cal afegir que països amb un PIB molt més modest com Espanya han anunciat que ajudaran monetàriament als països més pobres a realitzar la seva transició energètica. En particular, el president espanyol Pedro Sánchez ha esmentat durant la COP26 que dedicarà 1.350 milions d’euros anuals a aquest efecte a partir del 2025.

D’altra banda, i considerant el vèrtex microeconòmic, les decisions que prenguin els inversors en matèria de lluita contra el canvi climàtic també configuraran un nucli que afectarà de manera directa al finançament de la transició energètica. Estem parlant del pes del que s’ha denominat Inversió Socialment Responsable i que compleix amb els criteris ESG, que es refereixen a factors ambientals, socials i de govern corporatiu que es tenen en compte en el moment d’invertir. Aquí la gran pregunta, i de la qual es generen dubtes raonables, serà la taxonomia, és a dir els criteris determinants, perquè un projecte sigui considerat verd abans d’aplicar la inversió.