Estalvi, el gran perdedor de la situació inflacionista
Aquesta setmana The Economist titulava una notícia amb “La inflació americana: un fenomen global o un mal de cap creat per nosaltres?” i afegia que “No està bé negar que els estímuls fiscals i monetaris han ajudat a causar el problema”. Cal subratllar que l’índex de preus al consum (IPC) nord-americà va aconseguir el 6,2% el mes d’octubre passat, la pitjor dada des de l’any 1990. A més, la inflació subjacent, és a dir excloent els elements més volàtils com l’energia i els aliments sense elaborar, va ser del 4,6%. Xifres, sens dubte alarmants, que conviden a pensar que la inflació podria no tenir un caràcter transitori. Per part seva, a Espanya, l’IPC general segueix els passos de l’índex als Estats Units, arribant al 5,4% el passat octubre.
A aquesta situació inflacionista se li uneix que els tipus d’interès estan en nivells molt baixos, inclusivament negatius, amb el que la retribució real per l’estalvi és negativa, i molt inferior a la inflació, penalitzant així als estalviadors. L’estalvi i la generació de patrimoni, que des de l’IEF considerem que ha de ser diversificat -immobles, accions, bons, divises…-, són necessaris perquè els individus i les famílies disposin de seguretat financera futura, més si tenim en consideració que, últimament, les crisi -financera/immobiliària i Covid- han succeït una rere l’altra-. L’estalvi no evita que hi hagi situacions complicades, però afavoreix que puguem afrontar-les.
Aquesta conjuntura inflacionista i de penalització de l’estalvi, que afavoreix l’endeutament i la despesa, podria començar frenar-se si, tant el Banc Central Europeu com el nord-americà (Fed), pugessin els tipus d’interès i disminuïssin els estímuls monetaris. En aquest sentit, els experts de l’IEF considerem que la recepta de pujar tipus és factible per a controlar la inflació, però és una actuació amb efectes secundaris adversos com, majors càrrecs per als endeutats i per suposat la contracció de l’economia.
No hi haurà solució fàcil ni ràpida per als estalviadors que inverteixen amb risc escàs, més que convèncer-se que serà més necessari que mai incorporar riscos en el nostre patrimoni invertit a la recerca d’alguna rendibilitat.
Ens situem doncs en una etapa en la qual inevitablement veurem tensió entre els partidaris d’evitar la inflació costi el que costi (el nou govern a més pressionarà i els que, pel seu major dèficit i endeutament, com Espanya, no voldran sentir parlar de cap pujada de tipus. El BCE a Europa i la Reserva Federal tindran la paraula.